Àlbum de fotos

Tipologia de creus I




La creu fou un dels símbols adoptats pel cristianisme. Sembla ser que la primera representació coneguda fou la d’un contrari al cristianisme, a través d’un grafit, el qual aparegué en un dels murs de l’antic palau dels Cèsars a Roma, i que es trobà un cop enrunat. En aquest grafit es representa a un home amb cap d’ase, subjecte a una creu, i als seus peus, una altra figura venerant-lo, sota d’aquests, es llegeix en grec: “Alexamenos venera al seu Déu”. Aquest dibuix s’atribueix al s. III.

Oficialitzat des que, segons la llegenda, l'emperador romà Constantí, instaurà el cristianisme havent vist el símbol de la creu en el cel. Pels càtars, en canvi, no fou així, no creien en cap tipus de creu. Com podrien venerar un element de tortura i de suplici? De totes maneres, alguns autors francesos apunten que, amb la finalitat de no aixecar sospites en ser perseguits per la inquisició, hagueren d'adoptar-les en els seus enterraments. Fins i tot, i en temps de repressió, s'afegirien posteriorment creus i flors de lis en les sepultures, com en el cas d'algunes esteles funeràries, amb la finalitat de no aixecar sospites. Cal dir però, que abans de tot conflicte, càtars i catòlics eren enterrats en els mateixos cementiris. Amb la persecució i repressió de la inquisició, aquest dret els serà del tot denegat.

També cal recordar que la creu de Tolosa del Llenguadoc, no és la creu dels càtars com a vegades s'acostuma afirmar erròniament.

Els marginats i els heretges no tindran dret a tenir cap tipus d'enterrament dintre de les propietats eclesiàstiques, i per tant, se'ls desproveirà de tota iconografia cristiana.

La crucifixió fou un mètode emprat i estès des dels temps dels romans. N'hi havien de diferents tipus i formes.

Cal dir però, que les seves derivacions, no són únicament exclusives del món cristià. En d'altres cultures també n'existeixen però amb una interpretació del tot diferent. Amb un origen més primordial, i més proper a les forces de la natura.

L'efecte positiu de la creu dels templers ELS TEMPLERS A L'EMPORDÀ
De MIQUEL PUJOL I CANELLES

"Entre els laïcs, l'orde fou molt popular. Tenir una creu del Temple plantada a l'heretat, a més de donar prestigi, allunyava els mals esperits en una època que escaracteritzava per la inseguretat i la violència endèmiques. Els Templers eren gent que imposaven respecte arreu".

Veiem doncs alguns exemples i variacions dintre del gran ventalls de creus que podem catalogar, evidentment, no totes per raó d'espai, però sí les que penso són més interessants, amb exemples i fotografies de les diferents interpretacions.

Els estatuts secrets dels templers de Roncelin de Fos
El perquè del rebuig de la creu per part d'alguns templers. Probablement, una idea compartida amb els bonshomes.


«Sabeu que Déu no fa distincions entre les persones, cristians, sarraïns, jueus, grecs, romans, francs o búlgars, perquè tot home que prega a Déu, se salva... Nosaltres venerem com Déu al Fill de Maria i de Josep, perquè ha estat sant, lliure de tot pecat i crucificat; però el fust de la Creu, el considerem com a signe de la bèstia de la què ens parla l'Apocalipsis».
Lectures: 1 Darrera: 01.01.1970


Cliqueu damunt una imatge per veure-la més gran, també podreu veure-les totes


Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Digg! Reddit! Mixx! StumbleUpon! Simpy! Yahoo!
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·