Àlbum de fotos

Esteles funeràries i lloses sepulcrals




“Bona fi” en lloc de mort
Els perfectes no creien en els oficis funeraris i per tant, no assistien als enterraments. Únicament, passat això, feien companyia al difunt i li dedicaven oracions al llarg de quatre dies (font: R. Nelli). De fet, i com ja sabem, per a ells, el cos era l'embolcall de l'ànima, producte material que no els mereixeria gaire més atenció.

Persisteix la idea que els càtars tenien creu, i això és un error, doncs ells no creien en la creu com a símbol religiós. Els seus parents balcànics, els bogomils, empraren la imatge de Crist però en actitud orant i content, no pas crucificat i patint. Podrien, en tot cas, haver emprat una esquematització molt bàsica de la seva forma humana, però mai en representació a la creu, sinó, a la divinitat. Aquesta creu, pot tenir les extremitats ramificades en dues o tres branques més, tal com seria una influència o altra representació de la creu d'Oc amb les seves perletes.

A casa nostra, és freqüent trobar una creu occitana en indrets on s'han tingut notícies de la presència de pobladors vinguts d'Occitània i també, de bons homes. Això però, no vincula necessàriament que la creu occitana representada en una llosa sepulcral o en una estela funerària, ens indiqui que el difunt pertanyés al catarisme. Però tampoc, tot i saber del cert i de manera documentada, sobre el poblament de bons homes en determinats indrets, no implica que necessàriament deixessin cap tipus de rastre escultòric funerari que els identifiqués.

Com sabem, en les representacions funeràries, trobem diverses maneres d'identificar el difunt. Per l'heràldica familiar, pel seu ofici o gremi o bé, per l'heràldica del lloc d'on provenien. Personalment, en el cas de les creus d'Oc catalanes, m'inclino vers aquesta tercera possibilitat. Després, si el seu sentiment religiós era vinculat o no al catarisme, ja és una altra cosa que ens costaria més de confirmar. Però no erraríem massa si, pensem que en els llocs on trobem creus occitanes, en els quals sabem del cert que van ser poblats pels càtars, aquestes en fan referència directament. Ens diuen més coses sobre l'origen que no pas a la seva fe, perquè tot i això, i sobretot, al llarg i després de les persecucions, el més adient era no aixecar la llebre.

És interessant el pes que els oficis tenien aleshores, els quals identificaven a l'individu i de manera ben gràfica fins a la mort. Ara seria del tot impensable, però abans, el treball era l'eix de la seva vida i identitat. Era el nexe amb la societat. Veurem nombrosos estris i activitats que si estaven molt relacionats amb les mateixes activitats professionals dels nostres càtars. Que cadascú tregui les seves conclusions...


Cliqueu damunt una imatge per veure-la més gran, també podreu veure-les totes


Compartir: Del.icio.us! Facebook! Google! Twitter La Tafanera Live! Digg! Reddit! Mixx! StumbleUpon! Simpy! Yahoo!
copyright © septimaniaedicions.com  ·  Sanaüja (Spain) ·  Realització: cdnet ·